Consol, Mary i Fernando; els 10 anys del BSMO

Aquesta és la història d’una dona, d’una mestressa de casa, dedicada gran part de la seva vida a les cures. A la cura de les filles; a la cura del marit treballador i després del marit malalt; a la cura dels pares, grans i amb algun problema de mobilitat; a la cura de la germana, forta i autònoma però també amb problemes de mobilitat des de petita; i a la cura de tants altres.

No és cap heroïna. De fet, aquesta és la història de moltes dones. Però aquesta va tenir una idea que, potser no ho sabia aleshores, encaixava amb molts dels valors que ara cotitzen a l’alça: economia circular, reutilització, reciclatge, treball per la comunitat

Va pensar que era una llàstima que el material ortopèdic que les persones compraven o que els donava el servei públic de salut (eren temps de bonança) tingués una vida efímera. Va pensar que era una llàstima que hi hagués gent que no podia accedir, per falta de recursos, a productes que els facilitessin la vida a ells i als seus acompanyants. Va pensar que era injust que persones es quedessin confinades a casa per no disposar d’una cadira de rodes, que cuidadors s’esllomessin per falta de llits articulats, que gent gran no pogués ser autònoma per la falta de caminadors… I la llàstima va durar poc i de seguida es va convertir en acció. Una petita acció primer; guardar crosses i alguna cadira de rodes a una habitació de casa seva, que havia quedat massa buida abans d’hora.

Aquest va ser el germen del Banc Solidari de Material Ortopèdic. Corria l’any 2009.

Però aquest gest hagués quedat segurament aquí si no fos pels seus amics i veïns Mary i Fernando. Tots tres van donar forma a un petit banc que mitjançant el boca orella donava servei als veïns del barri de Porta, a Nou Barris. La Mary, una crack dels números i del sentit comú, el Fernando, un treballador incansable i manetes professional i la Consol, una cuidadora vocacional, van formar un equip imparable.

Persones que vorejaven els 60 anys, una edat que sovint la societat frenètica penalitza, van crear un servei que hauria de tenir qualsevol administració que presumeix d’un estat del benestar i que no existia; un espai d’intercanvi de material ortopèdic.

El Banc va néixer primer a casa, després va créixer sota el paraigua de l’associació Asendi NB i després va obtenir el suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Banc del Moviment. Però aquesta és una altra història.

Avui ens hem volgut fixar en els petits gestos de tres persones que van voler millorar el seu entorn més proper i que 10 anys després han aconseguit gràcies també a tants altres voluntaris, una gran empresa amb el major benefici: el servei a la comunitat.

Consol caminant d'esquena